Val | Cas

Parcs i Jardins |

Catàleg D’Arbres Singulars

Arbres i Arbredes Singular

El Catàleg d'Arbres i Arbredes Singulars, té com a principal objectiu inventariar i registrar tots els exemplars que, aprovats pel Ple de l'Ajuntament, presenten un interés per a la seua protecció i conservació. Pel tal motiu des de l’Ajuntament de Gandia s’ha dissenyat una ruta, que vol donar a conèixer els elements que formen part d'aquest catàleg, perquè la població gaudisca dels elements singulars naturals que hi ha presents en la ciutat.

El Catàleg d'Arbres i Arbredes d'Interés Local va ser aprovat per l'acord plenari de l'Ajuntament de Gandia amb data 13 de desembre de 2007 en funció del procediment que estableix l'Ordenança Municipal de Protecció de l'Arbratge d'Interés Local.

Aquesta ordenança municipal té com a objectius protegir, conservar i millorar l'arbratge d'interés local; defensant-lo, fomentant la seua divulgació i coneixement, planificant, ordenant i gestionant l'arbratge, i, controlant i sancionant les accions que alteren la seua protecció.

Catàleg d’Arbres Singulars

Arbreda del Cementeri

L'inici d'aquesta ruta urbana es presenta en l'arbreda ubicada en el Cementeri Municipal de Gandia. Els seus 8.334 m2 alberguen un gran nombre d'espècies centenàries, algunes d'elles són coneguts símbols funeraris com és el cas dels xiprers (Cupressus sempervirens). Les creences que venen del món grecoromà relataven que el port que presenta aquest arbre, que assenyala el cel majestuosament, així com el seu caràcter perennifoli, ajudava les ànimes dels morts a elevar-se en eixa direcció. Els exemplars que hi ha en el Cementeri assoleixen els 14 m d'altura i fins als 80 cm de diàmetre. Juntament amb aquestes espècies, trobarem altres típiques dels jardins mediterranis: els plataners (Platanus x hispánica); les palmeres washingtònies (Washingtonia robusta), les de l'arbreda arriben fins als 10,5 m, són altes i fines i destaquen sobre les altres espècies; les xicandres (Jacaranda mimosifolia), que aporten un color morat que dota de color l'entorn de l'arbreda i les conegudes palmeres canàries (Phoenix canariensis), espècie molt longeva que suporta molt bé els períodes de sequera.

Pi canari de la rotonda de la carretera de Villalonga

Si seguim el recorregut de la ruta, trobarem de camí a l'arbreda del col·legi Borja Jesuïtes, el majestuós pi canari (Pinus canariensis), ubicat en la redona de la carretera de Vilallonga. Un exemplar de considerables dimensions que forma part del Catàleg per la singularitat del seu port. Presenta una altura de fins a 23,5 m i un diàmetre de 80 cm, i d'un centenar d'anys.La ruta es bifurca en aquest punt i es poden seguir dues direccions: podem dirigir-nos fins a l'arbreda del col·legi Borja Jesuïtes, passant abans pels dos pins canaris del parc Ausiàs March, o podem dirigir-nos fins a l'arbreda del col·legi Sant Francesc de Borja.

Pins canaris del recinte firal

Si seguim la primera direcció, arribarem fins als dos pins canaris ubicats en el recinte firal (parc Ausiàs March), que no són tan espectaculars com l'anterior, però les seues dimensions permeten difenciar-los a certa distància. També d'un centenar d'anys, aquesta parella de pins presenta una altura de 15-17 m i un tronc de 77-80 cm de diàmetre.

Arbreda Col·legi Borja Jesuïtes

Travessarem la passarel·la del riu Serpis per a aproximar-nos al centre històric de la ciutat, per a poder observar des d'aquesta el conjunt botànic del pati del col·legi Borja Jesuïtes que, amb una edat aproximada de 100-120 anys, proporciona protecció als alumnes del col·legi al mateix temps que decora el paisatge que forma el conjunt arquitectònic del centre històric i, sobretot, de l'emblemàtic Palau Ducal dels Borja. Amb espècies com les casuarines (Casuarina equisetifolia), típica de zones enjardinades per la seua resistència a la contaminació atmosfèrica i la poca exigència hídrica; els plataners (Platanus x hispanica), de mides de fins a 21 m i troncs de més d'1,7 m de diàmetre; les palmeres canàries (Phoenix canariensis), que sobreïxen del conjunt paisatgístic que forma l'arbreda amb més de 22 m d'altura, o les xicandres (Jacaranda mimosifolia), que doten d'un característic color morat durant l'època tardorenca. Però a més d'aquestes espècies que són les que formen part del Catàleg d'Arbres Singulars de la ciutat de Gandia, les acompanyen altres espècies com els eucaliptus (Eucaliptus camadulensis), negundos (Acer negundo), cedres (Cedrus deodara), tuies (Thuja orientalis), xiprers (Cupressus sempervires), i ficus (Ficus microphilla).

Arbreda Jardí Casa de la Cultura

Seguint el recorregut travessant el passeig de les Germanies, arribarem fins a la Casa de la Marquesa, casa-palau dels marquesos de González de Quirós que fou construïda a finals del segle XIX. El majestuós jardí que acompanya aquesta construcció forma part del Catàleg. Espècies com la casuarina (Casuarina equisetifolia), amb 24 m d'altura i 88 cm de diàmetre de tronc; la morera (Morus alba), aprofitada per a la producció de cucs de seda i com a arbre ornamental de zones enjardinades; el til·ler (Tila platyphillos) que aporta una tonalitat groga durant la seua floració; la palmera datilera (Phoenix dactylifera) cultivada en alguns llocs per l'aprofitament dels seus fruits carnosos de color taronja, els dàtils. Ací també hi ha presència de xicandres (Jacaranda mimosifolia), que destaquen per les seues dimensions i pel color morat durant la floració en tardor. Una magnòlia (Magnolia grandiflora), ubicada en el centre del jardí, presideix l'accés posterior de la casa, amb un port exemplar i un gran nombre d'arbres, destaca sobre els altres elements del jardí per la singularitat de les seues grans flors que poden mesurar fins a 30 cm i per presentar les arrels que sobreïxen de les branques. L'espècie amb una representació més gran és el pi blanc (Pinus halepensis) que, amb el seu port tortuós i, de vegades, desafiant la gravetat, aporta un toc divertit al conjunt botànic. Finalment trobarem representades espècies com la canya de bambú (Bambusa sp.), la troana (Ligustrum japonica), el xirimoier (Anona chirimoia), l'arbre sant o mèlia (Melia azedarach), el cedre de l'Atles (Cedrus atlántica), la palmera excelsa (Trachycarpus fortunei), l'alvocat (Persea gratissima) o el ficus (Ficus sp.)

El Jardinet Botànic de Gandia

La regidoria de Gestió Responsable de Territori ha encetat un nou projecte que està desenvolupant i que tractarà fer valdre el patrimoni arbori de la ciutat generant un producte educatiu i turístic.

Quan la ciutat va plantejar la idea de realitzar un jardí botànic es va pensar en l'herència de tipologies d'arbres amb la qual comptava. Per tant, en lloc de crear un espai exclusiu per aquest jardí botànic es pensà 'la ciutat com un mateix jardí botànic'

La iniciativa compta amb una campanya de comunicació que permet la interpretació de les espècies per posteriorment crear una ruta amb guies per portar a col·legis i oferir-la al públic en general com un altre atractiu turístic.

Tanmateix, aquesta campanya va unida a la necessitat de minvar el vandalisme, ja que tota aquesta senyalització requereix una cura. La ciutat compta amb més de 140 espècies d'arbres, un total de 15.000, i una superfície de zones verdes de 1.900.000 m².