Val | Cas

XiveGa |

Espais Naturals

La Xarxa d’Infraestructures Verdes de Gandia (XIVEGA) naix amb la intenció de donar a conèixer els espais naturals del municipi, dotant-los de recursos i activitats. Durant tot l’any, és realitza una gestió responsable dels nostres espais més valuosos amb la intenció de preservar el seu valor ecològic i a més a més, aconseguint que siga un lloc d’esplai i gaudi per a tota la família. Elements que formen XiveGa

La Platja de l’Auir

Marajals de la Safor

Espais Naturals

Aquesta platja té un gran valor ecològic ja que presenta una de les poques restes de restinga del territori valencià amb un estat de conservació acceptable i que, d'alguna manera, ha fugit de la pressió urbanística. La restinga és una zona de dipòsit litoral de sediments de rius i de corrents marins de gran importància mediambiental per ser zona de transició entre l'ecosistema dunar i la vegetació més d'interior o postdunar, la Marjal.

La Platja de l'Auir presenta una formació típica de costa baixa arenosa, formada per sedimentació de partícules soltes i mil·limètriques, modelades pel vent principalment. Les dunes litorals són formacions ecològiques molt singulars ja que, sobre un biòtop difícil, es desenvolupen éssers vius no molt abundants, però ben adaptats, i ecosistemes molt fràgils.

La posterior colonització per a certs vegetals van fixant els materials, cosa que dificulta l'avançament de les partícules. Malgrat que la salinitat i la porositat del sòl dificulten la colonització vegetal, ja que ofereixen unes condicions ambientals molt adverses per a la majoria d'espècies, les plantes halòfiles, joncs i gramínies, frenen la progressió de les dunes cap a l'interior i ocupen aquest ecosistema.

Valors ambientals del sistema dunar
Les dunes contribueixen a l'equilibri del balanç d'arena, permeten el desenvolupament en alguns casos d'autèntics boscos litorals, actuen com a barreres per a evitar l'erosió marina durant grans temporals d'hivern, constitueixen l'hàbitat d'espècies de fauna i flora de gran valor ecològic i són àrees de gran valor paisatgístic i recreatiu, etc.

La importància i la necessitat de la conservació del litoral no és només estètica, és també biogenètica, ja que és una vegetació molt especialitzada i aïllada i de gran fragilitat, ja que qualsevol agressió pot tindre conseqüències desastroses encara hui els seus recursos hídrics per a diferents usos.

Impactes ambientals i programa de restauració

Les principals causes de l'alteració de les costes arenoses són la intensitat de la pressió urbanística i el creixement dels usos turístics. Açò ha produït la completa transformació de la costa i s'han creat noves infraestructures, ampliació de platges per al turisme i fins i tot creació de noves.

L’acció sobre aquest tipus de paisatge ha alterat de manera molt significativa la dinàmica natural de la costa, i ha assolit una situació pràcticament irreversible. En canvi, els ecosistemes litorals alterats arriben a recuperar, en part, el seu estat original després d'una efectiva protecció amb mesures adequades. De moment, les iniciatives són prou escasses, però cal pensar que comencen a ser necessàries, tant per consideracions ecològiques com econòmiques.

Extracció d'àrids en rius

Disminueix la sedimentació dels rius en les desembocadures, que són la principal causa de formació de les platges d'arena.

Acció dels embassaments

Retenen els sediments aigües amunt i disminueixen la sedimentació en la desembocadura dels rius.

Extracció d'arenes i graves en platges

Impacte directe sobre l'ecosistema.

Abocaments de residus

Especialment escòries d'indústries siderúrgiques.

Regeneracions artificials

Recuperació de les platges amb una mala gestió i planificació de forma artificial guiades per una clara explotació turística.

Dragatges en el mar i alteració del fons marí

L'ús de l'arena de les profunditats per a la regeneració de platges ha portat a la destrucció de fons marins i a variar la dinàmica natural, inclús en alguns casos ha arribat a produir-se una regressió de la línia de l'aigua.

Residències secundàries

Pressió turística a causa de les seues característiques climàtiques.

Espigons, ports i esculleres

Infraestructures que alteren la deriva de sediments, tenint en compte que aquests van de nord a sud, augmenten l'extensió de les platges al nord d'aquests, mentre que poden arribar a desaparéixer al sud de la infraestructura.

Introducció d'espècies exòtiques

Una de les causes més greus dels últims anys, especialment pel Carpobrotus edulis. Açò és a causa de la gran importació comercial per a la jardineria; moltes de les espècies esmentades s'han naturalitzat i han envaït l'hàbitat que ocupava la vegetació autòctona.

Circulació de persones i vehicles

Incrementada notablement pel turisme.

Alteració del fons marí

Activitats pesqueres d'arrossegament, ancoratge d'embarcacions recreatives, etc.

Reiteració de l'incompliment de la legislació vigent, especialment greu en la Llei de Costes.

Característiques de la platja de l’Auir

Vegetació
Fauna
Ubicación
Activitats

Projecte de restauració dunar

Eliminació progressiva d’espècies invasores

L’espècie més preocupant és el Carpobrotus edulis. El problema augmenta quan malgrat la seua gran colonització sobre les dunes mediterrànies, no se li pot realitzar cap tipus de tractament químic ja que l’ecosistema és molt susceptible i, a més, és una espècie d'una alta resistència a qualsevol producte que se li aplica. L’única forma correcta d'eliminació seria de forma manual i progressiva per a evitar que de les restes es puga provocar una regeneració de l'espècie invasora.

Restauració vegetació autòctona

Realitzar-se de forma progressiva per a evitar deixar el sòl desprotegit davant de l'erosió. Plantacions que coincidisquen amb les primeres pluges de primavera per a evitar l'època desfavorable de l'estiu amb la seua forta sequera.

Neteja de restes, residus i podes

D'aquesta manera, evitem que rebrolle la planta eliminada, ja que això pot passar fàcilment si queden restes de rizomes o trossos de planta.

Descàrregues

Pativel | Descarrega PDF
Programa de Paisatge | Descarrega PDF