Val | Cas

XiveGa |

Espais Naturals

La Xarxa d’Infraestructures Verdes de Gandia (XIVEGA) naix amb la intenció de donar a conèixer els espais naturals del municipi, dotant-los de recursos i activitats. Durant tot l’any, és realitza una gestió responsable dels nostres espais més valuosos amb la intenció de preservar el seu valor ecològic i a més a més, aconseguint que siga un lloc d’esplai i gaudi per a tota la família. Elements que formen XiveGa

Paisatge Protegit Riu Serpis

Marajals de la Safor

Paisatge protegit Riu Serpis

El riu Serpis i el seu entorn és un espai singular i protegit de gran valor paisatgístics, ecològic i cultural, especialment en el tram comprés entre Alcoi i la desembocadura a Gandia, amb una longitud de 50 quilòmetres i una superfície aproximada de 10.000 hectàrees.

Una històrica i harmoniosa relació entre l’home i el Medi Ambient han fet possible la integració dels pobles i camins en el paisatge, en els bancals agrícoles que acompanyen la topografia natural i la ressalten, o el respecte històric cap als elements topogràfics que conformen la identitat del lloc, com vessants, crestes de muntanyes o fites topogràfiques.

Trobem així, des d'espais forestals ben conservats fins als cultius rústics de muntanya; des de les riberes fluvials fins als penya-segats més inaccessibles. El conjunt sintetitza, com pocs llocs valencians, les característiques bàsiques i les peculiaritats de la muntanya mediterrània.

A més, els pobles d'aquest ampli territori, dibuixen a vora riu un itinerari cultural on el paisatge es transforma en història. Destaquen Planes, enclavat en el tossal, amb la seua ermita com a fita paisatgística; Beniarrés, ubicat als peus de la serra del Benicadell; l'Orxa; Gaianes; Muro d'Alcoi; Benimarfull; Cocentaina o Vilallonga.

Limitat per les serres de Mariola i Benicadell al nord, i les serres de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella i Aitana al sud, aquest tram del Serpis situat entre les províncies de València i Alacant actua, en termes ecològics i territorials, com a element connector entre la muntanya i la costa, i configura un excepcional mosaic d'ecosistemes i paisatges.

Elements

Jardins de Joan Pellicer

Camí Nova Argentina

Les Foies

Desenbocadura

Un recorregut pel Riu Serpis

Naix en les faldes de la Carrasqueta a Alcoi, per la unió dels barrancs de Polop i Troncal. Té un cabal mitjà de 2,5 m³/s a l'Orxa (Alacant) i una superfície de conca de 752,8 km².

En el seu naixement no presenta un cabal continu d'aigua, únicament quan hi ha època de pluges. Al seu pas per Alcoi, s'uneix al seu recorregut el riu Bartxell, que sí que presenta un cabal continu, ja que arreplega l'aigua que brolla de l'aqüífer de la serra de Mariola. En la ciutat d'Alcoi, s'uneixen a aquest el riu Molinar i el barranc de la Cona pel marge dret i el barranc del Sing per l'esquerre.

DECRETO 39/2007, de 13 de abril, del Consell, de declaración del Paisaje Protegido del Serpis | Descarrega PDF

En el seu naixement no presenta un cabal continu d'aigua, únicament quan hi ha època de pluges. Al seu pas per Alcoi, s'uneix al seu recorregut el riu Bartxell, que sí que presenta un cabal continu, ja que arreplega l'aigua que brolla de l'aqüífer de la serra de Mariola. En la ciutat d'Alcoi, s'uneixen a aquest el riu Molinar i el barranc de la Cona pel marge dret i el barranc del Sing per l'esquerre.

Posteriorment, el riu arriba a l'Alqueria d'Asnar i a Muro d'Alcoi. Més avant, s'uneix, pel marge de l'esquerra, el riu Agres i si continuem el trajecte, arribarem fins a l'embassament de Beniarrés, amb una pressa de gravetat amb una altura de 53 m i una làmina d'aigua de 260 ha, amb una capacitat total de 31 hm3. La pressa presenta un sobreeixidor de compor-tes amb una capacitat de 1000 m3/s.

Aigües avall de la pressa, s'uneix al seu recorregut el barranc de l'Encantada, seguit de prop del de la serra del Benicadell cap a l'Orxa. A partir de l'Orxa, el cabal s'estreta i discorre per un estret congost entre la serra d'Agu-llent per l'esquerra i el massís de la Safor per la dreta. Aquest tram encaixonat es denomina barranc de l'Infern o l'estret de l'Infern. En tot aquest tram existeixen nombroses fonts, les més pròximes al cabal del riu són la de Botero, Serguera, Pagua i la Reprimala, aquesta última a Vilallonga.

Aigües avall de Vilallonga, s'ha construït la pressa d'Encarròs amb un sobreeixidor de làmina lliure amb una capacitat de 1.365 m3/s, que regula el sistema de reg dels canals baixos del Serpis. En la plana de Gandia, el riu passa per Beniarjó i rep, pel marge esquerre, les aigües del riu Vernissa, que discorre pel Real de Gandia i Almoines.

El riu continua el seu recorregut fins a arribar a la ciutat de Gandia, tram final, on el cabal del riu s'amplia i disminueix totalment el pendent, de manera que es formen meandres i desemboca en el mar Mediterrani, entre la Platja de Venècia (Grau de Gandia) i els Ma-renys de Rafalcaid, on l'amplària del cabal assoleix els 100 m.

El règim fluvial d'aquest riu és molt variable al llarg de l'any a causa de les característiques pluviomètriques del clima mediterrani. Presenta un màxim en gener i un mínim en agost, però el que cal destacar són les fortes avingudes que solen presentar-se durant la tardor a conseqüència de les pluges torrencials generades pel fenomen de la gota freda. Com a data a ressenyar, el dia 3 de novembre de 1987 es van produir precipitacions de 720 mm en 24 hores, que van produir importants danys i desbordaments en certs punts del seu pas per Gandia, a pesar de l'amplària que ací representa el seu cabal.

Característiques del Riu Serpis

Fauna
Mapa D’accesos